Ara són animals cosmopolites, perquè han estat introduïdes per l'ésser humà a tot el món, encara que de manera no intencionada. Les àrees rurals de tota mena i les construccions humanes poden constituir els seus hàbitats.

Igual que les rates, els ratolins poden arribar a constituir autèntiques plagues i a més actuen com a vectors d'algunes malalties perilloses per a la salut de l'ésser humà.

El ratolí casolà presenta dues formes: la primera és l'occidental, que viu en l'oest d'Europa (Irlanda, Gran Bretanya i Europa Occidental); la segona forma és l'oriental, que habita des d'Escandinàvia cap a l'est).

El ratolí casolà s'aparia cada 10 a 17 setmanes, durant tot l'any, i cada ventrada consta de 5 a 10 cries.

És un nom comú que reben un grup d'espècies de la família dels Rosegadors que es distribueixen per tot el món. Les rates habitaven de manera natural a Europa, Àfrica, Àsia i Austràlia, però no a Madagascar ni a Nova Zelanda; ara són animals cosmopolites (mundials), perquè han estat introduïdes per l'ésser humà a tot el món.

El cos està cobert per un pèl gris, bast i rígid; la cua és llarga, les orelles grans i el musell punxegut. Les rates posseeixen dents molt poderoses amb el que poden arribar a rosegar les parets de fusta dels graners per a aconseguir menjar; se sap que són fins i tot capaços de foradar canonades de plom.

Són de costums nocturns en general i viuen tant en boscos i deserts, com en construccions humanes o vaixells. Es caracteritzen per ser animals molt prolífics; poden reproduir-se entre una i tretze vegades a l'any, i la femella pari entre una i vint-i-dues cries en cada ventrada. La gran majoria d'espècies són herbívores, però algunes són omnívores.

Hi ha dues espècies en gairebé tothom: la rata grisa, també anomenada rata marró o d'embornal, i la rata negra o campestre.

Construeixen els nius en forats sota la terra o dins dels embornals i penetren a les cases a la recerca d'aliment per a tornar al niu on alimenten a les cries, encara que en el cas de trobar un lloc apropiat és possible que facin el niu dins o prop de les instal·lacions construïdes pels humans.

La femella dóna llum als 21 dies, poden tenir ventrades de 5 a 14 cries, les que aconsegueixen la seva maduresa sexual als 2 mesos. El nombre de parts per any que poden tenir les femelles és variable i succeeix en funció de les condicions de temperatura, disponibilitat d'aliment o facilitat en la construcció de nius apropiades. Això fa que el nombre de parts pugui anar de 2 a 7 i la vida mitjana de la rata d'embornal és de 3 a 4 anys.

La seva activitat és principalment crepuscular i els seus recorreguts dins dels edificis acostumen a seguir les cantonades de les parets, on se sent més segures per tenir un costat protegit. En descampats prefereixen seguir la via més curta, encara que això suposi travessar espais descoberts.

La rata grisa és bastant destructiva, causa danys seriosos en magatzems de menjar i gra, participa en la transmissió de malalties com la ràbia, la pesta bubónica o el tifus i ataca a animals domèstics, ocells de corral i, a vegades, a l'ésser humà. Se sap que en alguns llocs, la rata grisa està desplaçant de manera gradual a la rata negra, espècie més petita i menys agressiva.

La rata negra fa nius en llocs secs i una vegada ha triat el lloc, li costa molt abandonar aquesta zona. No li agrada fer llargs desplaçaments per a alimentar-se però esquiva les zones descobertes, encara que això li suposi donar moltes voltes.

La femella de la rata campestre dóna llum als 22 dies de l'aparellament i engendren de 5 a 10 cries, que aconsegueixen la maduresa sexual als 3 mesos, i poden arribar a viure de 3 a 7 anys, en els quals, en mitjana, tenen de 3 a 5 parts depenent de les condicions del seu entorn.

S'alimenta de productes animals i vegetals, és bona escaladora i pot pujar per parets completament llises a gran velocitat, sent habitual que formi nius en les parts altes de les palmeres o en les golfes de les cases.

Les dues espècies viuen en comunitat pel que sovint envien exploradors a la recerca d'aliments a noves zones per a anar a viure.